Segons la meva experiència personal i professional als Estats Units, me n'adono amb més perspectiva i desconcert que en aquest país, les arts, estan desvalorades en l'ensenyança general i marginades amb els drets legals dels artistes. Fins fa molt poc no existia la llicenciatura de dansa a Catalunya. Moltes escoles tenen professors no preparats per donar classes de música o dansa, teatre o pintura, cosa impensable en altres professions com història, matemàtiques, llengua, etc. Actualment ens hem acostumat a veure la dansa com quelcom per passar el temps i divertir-nos, cosa molt lícita, però les assignatures artístiques han quedat fora de l'ensenyança general i com a extra escolars, la qual cosa fa que els pares hagin de gastar més diners si volen educar als seus fills artísticament de una manera més seria.

Que la nostra escola tingui professionals de dansa com a professors, fa respecte als pares i alumnes i a alguns, els dóna una idea equivocada del que això significa: que l'escola ofereixi professors preparats, no significa que l'alumne s'hagi de dedicar professionalment a la dansa, sinó que està en mans d'una persona apta per ensenyar el procediment amb claredat i profunditat, perquè l'aprenentatge sigui real. Això no vol dir, ni molt menys que l'alumne ho hagi de passar malament, vers el contrari: l'alumne ha de gaudir de les classes i entendre al mateix temps que tot costa en aquesta vida, i amb l'educació i la disciplina, amb el pas del temps sentirà la realització personal d'haver après alguna cosa... Núria Ventura